23 de juliol — Teatre Auditori Narcís Masferrer

"Manifest sobre l'humor" de DARÍO ADANTI

El setge a l'humor no ha començat ara: ja porta temps estenent-se com una taca a la nostra societat. O per moral o per correcció política, o per proximitat o per llunyania, o per blanc o per negre... Moments dolents per l'humor i no degut a aquells bojos, els terroristes, que són una minoria al·lucinada, sinó per nosaltres mateixos, gent assenyada que parla de llibertat d'expressió però... Amb certs temes no es fan bromes!!! Entesos?

"B.O.B." de LEO BASSI

Més enllà del personatge televisiu que ens va fer enfrontar-nos a una provcació constant hi ha un còmic de raça, un pallasso clàssic i un actor que segueix treballant a favor d'una comèdia diferent, explosiva i sinistre, provocadora i fugaç.

Militant desvergonyit d'un exèrcit de rialles constants, ha fet de la provocació una arma de supervivència. Així s'enfronta als desafiaments personals, quasi sense límits, amb els que travessar qualsevol barrera, per molt impossible o desagradable que pugui resultar.

Parlar de Leo Bassi es fer-ho amb sorpresa, inclús amb certa por, mai saps que et trobaràs en els seus espectacles, sempre canviants, sempre al servei de l'espectador, potser aquí és on rau la clau del seu èxit.

Amb B.O.B (Best of Bassi), Leo Bassi ha volgut fer una recopilació dels números que més li han agradar de tots els seus espectacles. I és que segons el propi còmic, hi ha vegades que has de deixar aparcades algunes escenes a les que més aprecies, quedant-se en l'oblit per sempre. Ara és una bona excusa per a recuperar-les de l'oblit.

Durant noranta minuts, el gran bufó, l'hereu d'una saga de pallassos que va fer del riure una arma pacífica per al canvi, recuperarà els moments més divertits de tots els seus espectacles. Es tracta, doncs, d'un treball personal íntim en el que tornar a trobar-se amb les seves pròpies creacions.

Avisades queden les grans institucions, les religions, els polítics i totes les jerarquies perquè Leo Bassi ha desenfundat, una vegada més, les seves pintures de guerra.

24 de juliol — Espai Port

"Hacer el humor" amb ANDREU BUENAFUENTE i EDU GALÁN

«Edu Galán és un intel·lectual però no ho diguin a ningú. És un intel·lectual, sí, un erudit de la cultura pop, un cirurgià de la comèdia que ho ha vist tot, ho ha llegit tot. I si no ho ha vist li ho han explicat. Perquè també ho sap tot. Bo i dolent (que és millor). És com un detectiu privat de la pròpia vida. Fa temps que forma part de la colla de Mongolia i no m'estranya. Però, a més, Galán (de nit) és un accelerador de converses, un estimulant increïble quan es tracta de parlar, de riure, de dir el que un pensa i no sabia que pensava. Per això m'ajunto amb ell: perquè m'escolta (jo faig el mateix), perquè m'explica, em completa, aprenc i, sobretot, PERQUÈ M'HO PASSO BÉ.»
Andreu Buenafuente

«No hi ha res més graciós que un mono. Tenint en compte aquest límit superior, poques persones han fregat cotes d'humor pròximes a un simi disfressat. Una d'elles és Andreu Buenafuente, que es passa la vida escalant vuitmils de la comèdia i, a més, tractant d'entendre el perquè i el com del nostre ofici. Un secret (no li expliqueu al català, eh?): l'Andreu sempre troba alguna cosa brillant, i divertida!, per aportar a la conversa.
M'ho passo genial parlant amb ell. Amigues i amics, la idea base de "Hacer el humor" és que vosaltres també ho feu.»
Edu Galán

"Berto sigue con nosotros" de BERTO ROMERO

Els rumors eren certs, Berto Romero estava en una etapa complicada. La fama li havia pujat al cap, els traumes que arrossegava des de petit pel seu aspecte físic i la tempestuosa relació amb la seva família l'havien fet anar d'un costat a l'altre donant tombs.

Dient-ho clar, no estava bé. Pero Berto ha tornat. Ara és un pare responsable, un còmic respectat i sembla que ja està arribant a la seva maduresa. A un pas de convertir-se en un cuarentón, creu haver après algunes bones lliçons que vol compartir amb tots nosaltres.

Superats tots els traumes que el van perseguir en el passat, tot apunta a que n'està desenvolupant de nous. Però, no obstant, ells segueix obstinat en cantar, ballar i explicar la seva vida; i la dels demés.

25 de juliol — Teatre Auditori Narcís Masferrer

"VIP" de JOGLARS

Una de les companyies teatrals més àcides del país fa un cop d'ull al saló de casa i posa el dit a la nafra parlant sobre el tracte que dispensem als nens. I si en lloc de fills estem criant tirans?

Segur que, veient el nou espectacle de Joglars, més d'un espectador recordarà la progènie dels seus amics o veïns... sinó la pròpia. Perquè, encara que això sigui comèdia i passi sobre un escenari, de vegades les situacions que retraten aquests cinc actors que es desdoblen en més de trenta personatges són tan reals com la vida mateixa. Sí, a la nostra societat, el nen o la nena han esdevingut very important persons, uns VIP's als quals volem proporcionar la vida còmoda que nosaltres no vam tenir.

26 de juliol — Espai Port

"¡Como en casa ni hablar!" de FAEMINO Y CANSADO

Tornen a l'escenari una de les millors parelles còmiques del país amb un show surrealista en el que barregen allò senzill amb allò més intel·lectual deixant a l'espectador sense paraules durant tota la funció.

Faemino y Cansado amb “¡Como en casa ni hablar!” aconsegueix la maduresa extra. Cal recordar que la maduresa ja la van assolir fa bastants anys. Què pretenen amb aquest nou espectacle? Pretendre, no pretenen res. El que voldrien es que la gent rigués almenys 23 vegades i que al sortir del teatre fossin millors persones i trobessin sentit a la vida.

I què utilitzen per aconseguir-ho? 26 frases de contingut hilarant escampades durant tot el show per a que l'espectador es quedi atrapat en el show des del primer minut.